viernes, 25 de abril de 2014

Locura transitoria




No consiguió evadir la cordura ni un solo segundo de su vida. De niño carecía de imaginación, ¡no le gustaban los cuentos! Responsable y educado, fue un adolescente inusualmente maduro. Sus maestros decían que era un niño tranquilo, excelente en  matemáticas, pero justito en literatura y expresión artística.
Estudió Económicas y llegó a ser Director de Operaciones del Banco Intercontinental. ¡Era el hombre más aburrido que ha pisado este mundo!
Por eso sus amigos no daban crédito cuando le vieron aquella noche en televisión, irrumpiendo en cueros en la junta de accionistas junto a una docena de anti-sistemas. El cuerpo pintado con consignas anti-capitalistas y gritando como  un poseso “¡No hay pan, pa tanto chorizo!”. Por eso sus vecinos no pudieron seguir cenando cuando el hombre aburrido dio la espalda a la cámara y agachándose mostró al mundo su pancarta en la que podía leerse “Devuélvanme mi vida”.


Sexta y última semana del concurso de relatos encadenados de la biblioteca. Esta noche se falla el premio entre los seis finalistas semanales. Suerte a todos!!

jueves, 24 de abril de 2014

Erase una vez




— ¡La cena está en la mesa! —gritó por segunda vez desde la cocina. Terminó de servir la sopa y con un suspiro fue a buscarla a su habitación. Cada noche igual.
—Que se enfría…— pero estaba vacía —, ¿dónde estás?Miró en el lavabo, en la salita, volvió a la cocina. ¿Dónde se habrá escondido? Regresó al dormitorio y buscó bajo la cama, tras las cortinas.

Finalmente sus ojos tropezaron con el libro abierto sobre la cama. Echó un vistazo a las páginas amarillentas, releyó un párrafo y le saludaron cordiales los enanos. Ella también se alegraba de verlos y les devolvió el saludo. Observó el lejano castillo y reparó inquieta en la luz de una vela que ascendía hasta lo alto de la torre. Desde que le enseñó a leer sabía que esto ocurriría. Ten cuidado con el dragón, hija mía.


El tema de este mes en ENTC es "Entre las páginas", esta es mi participación.
Ilustración de Asun Buendía

lunes, 21 de abril de 2014

Com les orenetes




Tot el que la seva ment esquizoide li havia fet patir aquell dia no era res comparat amb l’angoixa que sentia en aquell moment, tancat dins el cotxe sense gosar sortir-ne per por d’espantar-los. El  semàfor en verd i els clàxons ensordidors no feien sinó augmentar el neguit que l’ofegava.
La cua de cotxes s’anava formant al seu darrere mentre ell continuava comptant versos. Dos hendecasíl·labs van arribar volant i es van aturar davant del cotxe; de seguida van arribar dos més i van començar a cantar en rima assonant. La migració dels sonets havia començat amb l’abril i com cada primavera només ell, com a anellador expert, podia deixar constància del seu pas per la ciutat cega. 



Cinquena setmana de relats encadenats a la biblioteca. 





Como las golondrinas

Todo lo que su mente esquizoide le había hecho sufrir aquel día no era nada comparado con la angustia que sentía en ese momento, encerrado en su coche sin atreverse a salir por miedo a asustarlos. El semáforo en verde y los cláxons ensordecedores no hacían sinó aumentar la ansiedad que le ahogaba.

La cola de coches se iba formando a su espalda mientras él continuaba contando versos. Dos endecasílabos llegaron volando y se detuvieron delante del coche; enseguida llegaron dos más y empezaron a cantar en rima asonante. La migración de los sonetos había empezado con el mes de abril y como cada primavera sólo él, como anillador experto, podía dejar constancia de su paso por la ciudad ciega.

viernes, 18 de abril de 2014

Permiso de residencia



Y regresé al cielo con el impreso, las fotocopias y el justificante de abono de las tasas, pero en la ventanilla sólo había un letrero que decía “salí a almorzar”.

En secreto envidié el convenio laboral de los ángeles y me senté paciente a esperar junto a la valla del purgatorio.

Este fue mi granito de arena para el REC de esta semana. Frase de inicio: "Y regresé al cielo".

lunes, 14 de abril de 2014

Amics íntims

Quarta setmana de relats encadenatas a la biblioteca. Frase d'inici: "Tots dos van perdre un amic"



Aquest relat va ser guanyador de la setmana (24/03/2014)


Tots dos van perdre un amic, potser l’únic amic que tenien de debò, incondicional. Havien estat junts des de la infància, però va ser durant l’adolescència quan els lligams es van estrènyer i l’amistat va esdevenir excloent. Un cercle tancat i malaltís.
Ara s’havia acabat. L’Enric no ho va encaixar bé, rondinava a tothora, l’esperava en sortir de la feina i l’assetjava a preguntes. El perseguia pel carrer, cridant uns cops, implorant altres, un motiu, una oportunitat.
Ell procurava ignorar-lo, evitava els seus ulls i caminava ràpid. En arribar a casa repetia tres cops “ell no té claus” i tancava de pressa. Un cop dins escrivia a la llibreta, tal com li havia recomanat el psiquiatre, tot el que la seva ment esquizoide li havia fet patir aquell dia.


Amigos íntimos

Los dos perdieron un amigo, quizás el único amigo que tenían realmente, incondicional. Llevaban juntos desde la infancia, pero fue durante la adolescencia cuando los lazos se estrecharon y la amistad se convirtió en excluyente. Un círculo cerrado y enfermizo.
Ahora se había acabado. Enrique no lo encajó bien, refunfuñaba constantemente, le esperaba al salir del trabajo y le asediaba a preguntas. Le perseguía por la calle, gritando unas veces, implorando otras, un motivo, una oportunidad.
Él procuraba ignorarlo, evitaba sus ojos y caminaba rápido. Al llegar a casa repetía tres veces “él no tinen llaves” y cerraba deprisa. Una vez dentro escribía en la libreta, tal como le había recomendado el psiquiatra, todo lo que su mente esquizoide le había hecho sufrir aquel día.

jueves, 10 de abril de 2014

Ànima




Va desaparèixer entre la ciutat adormida, caminant  pels carrers més foscos i vorejant les places, fugissera. Sempre a l’empar de les ombres, alerta a cada cantonada, va abandonar el seu barri de sempre. A poc a poc, la seva ombra es va anar difuminant sota la lum grisa dels fanals, els seus colors es van aigualir amb la humitat de la nit i, a trenc d’alba, el camió de la neteja va eliminar l’últim rastre.

No va deixar escrit cap comiat ni va tancar la clau del gas. Ningú la va enyorar. Havia sortit a cercar llibertat i es va perdre.

Tercera setmana del concurs de relats encadenats a la biblioteca Mercè Rodoreda. Frase d'inici: "Va desaparèixer entre la ciutat adormida"



Ánima

Desapareció entre la ciudad dormida, caminando por calles oscuras i rodeando las plazas, huidiza. Siempre al amparo de las sombras, alerta en cada esquina, abandonó su barrio de siempre. Poco a poco, su sombra se fue difuminando bajo la luz gris de las farolas, sus colores se diluyeron con la humedad de la noche y, al amanecer, el camión de la limpieza eliminó el último rastro.
No dejó nota de despedida ni cerró la llave del gas. Nadie la echó de menos. Había salido buscando libertad y se perdió.

domingo, 6 de abril de 2014

En funcions

Segona setmana del concurs de Relats Encadenats a la Bibliotec Mercè Rodoreda. Frase d'inici: "Va haver de deixar de fumar i de treballar de prestat"


Va haver de deixar de fumar i de treballar de prestat el dia que el titular es va presentar al despatx. A corre-cuita va acabar de signar els papers que tenia a sobre la taula mentre, rere la porta, la secretaria discutia amb el seu alter ego i mirava d’explicar-li que el President no rebia ningú sense cita prèvia.
Va recollir el dossier i va sortir per la porta del darrere. Les vacances havien estat profitoses, la nova llei sobre habitatge social estava en marxa, i ara podria reprendre les vacances que el seu bessó acabava d’interrompre sobtadament. 



Segunda semana de relatos encadenados en la biblioteca Mercè Rodoreda. 

En funciones

Tuvo que dejar de fumar y de trabajar de prestado el día que el titular se presentó en el despacho. Rápidamente acabó de firmar los papeles que tenía sobre la mesa mientras, tras la puerta, la secretaria discutía con su alter ego i miraba de explicarle que el Presidente no recibía a nadie sin cita previa.

Recogió el dosier i salió por la puerta de atrás. Las vacaciones  habían sido provechosas, la nueva ley de vivienda social estaba en marcha, y ahora podría retomar las vacaciones que su gemelo acababa de de interrumpir bruscamente.

miércoles, 2 de abril de 2014

Juego de niños




Luego cruzó el pasillo, bajó al sótano y mató al prisionero sin darnos tiempo a reaccionar. Algunos corrieron escaleras abajo para certificar con la vista lo que ya sabían de oídas. Una de las chicas volvió a subir, descompuesta, y vomitó en la alfombra.

El resto, poco curiosos o muy cobardes, ni nos movimos de la silla. En nuestro interior sabíamos que tarde o temprano uno de nosotros ocuparía el lugar del prisionero y que ninguno de los que allí estábamos se arriesgaría a correr hasta el sótano y gritar “por mí y por todos mis compañeros”.

Mi participación en REC de esta semana. Frase de inicio "Luego cruzó el pasillo, bajó al sótano y mató al prisionero"