viernes, 14 de febrero de 2014

Amor microscòpic

El meu granet de sorra per Sant Valentí, al concurs "La millor declaració d'amor" organitzat per la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí. Felicitats a tots els participants i a la guanyadora, Carmen Navarrro.


Amor Microscòpic

Només sóc una cèl·lula,
la més diminuta unitat vital d’aquest cos enamorat.
Sóc només una cèl·lula, sóc insignificant.
Però sé com li costa adormir-se quan no s’enreda en tu.
Conec la tremolor de les papallones,
els batecs atronadors,
la sang cavalcant desbocada, revoltant-se si l’abraces.

Només sóc una cèl·lula. Una entre molts milions.
Sacsejada per un terratrèmol misteriós.
I observo aquest cos,
desplegant les ales, per que el vent l’empenyi cap a tu.
Alimentant-se de l’absència, malalt d’enyorança.
Respirant, anhelant cadascun dels teus racons.

Només sóc una cèl·lula,
cridant al món allò que aquest cos, maldestre,
no sap expressar amb paraules.
T’estima.
T’estima amb cadascuna de les seves cèl·lules.
I jo en sóc una.
T’estimo.

_____________________________________________


Amor microscópico

Sólo soy una célula,

la más diminuta unidad vital de este cuerpo enamorado.
Soy solamente una célula, soy insignificante.
Pero se cuanto le cuesta dormir cuando no se enreda en ti.
Conozco el temblor de las mariposas,
los latidos atronadores,
la sangre cabalgando desbocada, agitándose si la abrazas.


Sólo soy una célula. Una entre muchos millones.
zarandeada por un misterioso terremoto.
Y observo esta cuerpo,
desplegando las alas, para que el viento le empuje hacia ti.
Alimentandose de la ausencia, enfermo de añoranza.
Respirando, anhelando cada uno de tus rincones.


Sólo soy una célula,
gritándole al mundo lo que este torpe cuerpo,
no sabe expresar con palabras.
Te quiere.
Te ama con cada una de sus células.
Y yo soy una.
Te quiero.