Entregant-se al dimoni per primer cop a la
seva vida; millor dit a la seva mort. Des que li van diagnosticar no havia
parat de fer les bestiesses més grans que se li havien acudit.
Les festes i les drogues aviat el van avorrir
i començà a buscar activitats arriscades, cada cop més extremes, mirant de
sumar experiències, provant d’adormir la consciència amb una nova dosi d’adrenalina.
Cercava la mort, no estava disposat a consumir-se lentament, volia aprofitar el
temps al màxim i trobar una manera més divertida de morir.
Però aquell cop s’havia passat i ara no hi havia marxa enrera. S’apropava al
final a una velocitat increible i, tot i
que portava mesos buscant-lo, en aquell moment es va tirar enrera i va pregar
“Si us plau, si us plau, encara no... vull viure un dia més!”
No hay comentarios:
Publicar un comentario