lunes, 14 de abril de 2014

Amics íntims

Quarta setmana de relats encadenatas a la biblioteca. Frase d'inici: "Tots dos van perdre un amic"



Aquest relat va ser guanyador de la setmana (24/03/2014)


Tots dos van perdre un amic, potser l’únic amic que tenien de debò, incondicional. Havien estat junts des de la infància, però va ser durant l’adolescència quan els lligams es van estrènyer i l’amistat va esdevenir excloent. Un cercle tancat i malaltís.
Ara s’havia acabat. L’Enric no ho va encaixar bé, rondinava a tothora, l’esperava en sortir de la feina i l’assetjava a preguntes. El perseguia pel carrer, cridant uns cops, implorant altres, un motiu, una oportunitat.
Ell procurava ignorar-lo, evitava els seus ulls i caminava ràpid. En arribar a casa repetia tres cops “ell no té claus” i tancava de pressa. Un cop dins escrivia a la llibreta, tal com li havia recomanat el psiquiatre, tot el que la seva ment esquizoide li havia fet patir aquell dia.


Amigos íntimos

Los dos perdieron un amigo, quizás el único amigo que tenían realmente, incondicional. Llevaban juntos desde la infancia, pero fue durante la adolescencia cuando los lazos se estrecharon y la amistad se convirtió en excluyente. Un círculo cerrado y enfermizo.
Ahora se había acabado. Enrique no lo encajó bien, refunfuñaba constantemente, le esperaba al salir del trabajo y le asediaba a preguntas. Le perseguía por la calle, gritando unas veces, implorando otras, un motivo, una oportunidad.
Él procuraba ignorarlo, evitaba sus ojos y caminaba rápido. Al llegar a casa repetía tres veces “él no tinen llaves” y cerraba deprisa. Una vez dentro escribía en la libreta, tal como le había recomendado el psiquiatra, todo lo que su mente esquizoide le había hecho sufrir aquel día.

No hay comentarios:

Publicar un comentario