jueves, 10 de abril de 2014

Ànima




Va desaparèixer entre la ciutat adormida, caminant  pels carrers més foscos i vorejant les places, fugissera. Sempre a l’empar de les ombres, alerta a cada cantonada, va abandonar el seu barri de sempre. A poc a poc, la seva ombra es va anar difuminant sota la lum grisa dels fanals, els seus colors es van aigualir amb la humitat de la nit i, a trenc d’alba, el camió de la neteja va eliminar l’últim rastre.

No va deixar escrit cap comiat ni va tancar la clau del gas. Ningú la va enyorar. Havia sortit a cercar llibertat i es va perdre.

Tercera setmana del concurs de relats encadenats a la biblioteca Mercè Rodoreda. Frase d'inici: "Va desaparèixer entre la ciutat adormida"



Ánima

Desapareció entre la ciudad dormida, caminando por calles oscuras i rodeando las plazas, huidiza. Siempre al amparo de las sombras, alerta en cada esquina, abandonó su barrio de siempre. Poco a poco, su sombra se fue difuminando bajo la luz gris de las farolas, sus colores se diluyeron con la humedad de la noche y, al amanecer, el camión de la limpieza eliminó el último rastro.
No dejó nota de despedida ni cerró la llave del gas. Nadie la echó de menos. Había salido buscando libertad y se perdió.

No hay comentarios:

Publicar un comentario